Franz Xaver Haberl

Infotaula de personaFranz Xaver Haberl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1840 Modifica el valor a Wikidata
Mallersdorf-Pfaffenberg Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1910 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Ratisbona Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Regensburg Cathedral (en) Tradueix
1871 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, musicòleg, organista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKarl Proske Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLorenzo Perosi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: a02f2861-caa9-4d78-8beb-d55a5b27aee5 Discogs: 4567549 IMSLP: Category:Haberl,_Franz_Xaver Modifica el valor a Wikidata

Franz Xaver Haberl (Oberellenbach, 12 d'abril de 1840 - Ratisbona, 5 de setembre de 1910) va ser un músic i sacerdot austríac, gran impulsor del cecilianisme a Alemanya.

Va fer els estudis eclesiàstics i fou ordenat sacerdot a Passau l'any 1862. Allà després va exercir de mestre de capella de la catedral i prefecte de música del seminari. Després va ser organista de l'Església de Santa Maria dell'Anima a Roma des de 1867 a 1870. En 1868 va fer una nova edició de l'Editio Medicea per interpretació de cant gregorià, temporalment reconeguda com a oficial per la Santa Seu. Des de 1871, va ser mestre de capella de la catedral de Ratisbona. Allí va fundar una escola de música sacra juntament amb Jacob i Michael Haller. A l'inici eren només tres alumnes, però aviat va aconseguir gran reputació i van arribar estudiants de tot Europa entre altres, Delfino Thermignon, Max Filke, Herman Baenerle, Ignaz Mitterer, i un jove Lorenzo Perosi, que va viatjar a Ratisbona el 1893 protegit pel comte Lurani Cernuschi.

Traduí, al castellà, en col·laboració del mestre mexicà José Guadalupe Velázquez, el Magister Choralis, famós llibre vers el cant gregorià escrit per ell.

Referències

  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1446. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa v. 23, pàg. 1394. (ISBN 84-239-4523-5)
  3. ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 1126 (ISBN 84 239-4535-9)
  5. ↑ CESARE: La Vanguardia, 8 de septiembre de 1898
  6. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 67, pàg. 673 (ISBN 84-239-4567-7)